En trets generals, totes les aportacions al fòrum han seguit unes línies i opinions similars. Pel que fa a les quatre lectures, considero que han estat encertades, ja que donen un visió informativa i crítica del tema, la qual en molts casos comparteixo.
A continuació, trobem un resum de les idees més destacades en les diverses aportacions relacionades amb els textos.
El paper de l’educador en l’era digital ha quedat definit com a transmissor d’informació i aprenentatge reflexiu i crític, basat en les quatre línies (accés, anàlisis, avaluació i creació) exposades en el text de Sancho Gil.
En la societat actual trobem noves formes d’exclusió social, una d’elles és aquesta manca d’accés a les TIC o la negació d’una educació de qualitat entorn a aquestes. Referent a aquest nou concepte d’exclusió digital, m’agradaria aclarir que aquest no té perquè anar sempre lligat a una situació d’exclusió social, però el primer pot ajudar a dissoldre el segon. Aquesta idea queda plasmada en el text de Travieso i Planella “La alfabetización digital como factor de inclusión social: una mirada crítica”.
L’educador social es troba davant de nous reptes com a professional. Necessita un reciclatge, ja que les TIC evolucionen diàriament i cal seguir el seu ritme. Com exposen els textos, cal vèncer les dificultats en les que s’han trobat fins ara les persones que transmetien el coneixement per la manca de formació, degut a una qüestió generacional.
Alhora, garantir una educació prèvia a l’aprenentatge de les TIC, ja que com esmenta Manuel Castells a l’entrevista, les TIC sense educació no serveixen per res. Un altre repte important és brindar la possibilitat d’accés a les TIC a tot ciutadà. Per últim, formar a veritables protagonistes i “no como meros consumidores de “la gran bouffe” digital” com exposa Planella en “La pedagogía social en la sociedad de la información”.
Internet ha modificat la societat actual creant una nova situació d’exclusió social i ha virtualitzat la vida quotidiana (relacions socials, email, fotos, videojocs, xarxes socials...). Al mateix temps ha acurtat distàncies i ha dut la immediatesa de la informació, aportant-nos autonomia. Alhora, juga un paper clau en la globalització. Les TIC han trencat barreres arquitectòniques i ara ens permeten aprendre arreu i en tot moment.
Considero que les TIC juguen un paper molt important en la intervenció socioeducativa d’avui, ja que poden aportar un aprenentatge molt ric i qualitatiu, sempre hi quan se’ls hi doni un bon ús. Per acabar, dir que estic en total acord amb tots els aspectes exposats als textos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada