dimarts, 12 d’octubre del 2010

Tecnoautobiografia

       Recordo començar el primer curs de la ESO i veure en el meu horari una nova assignatura: tecnologia. Què era, què faríem? Fos el que fos semblava la més difícil. Suposo que abans havia sentit la paraula, però mai m’havia plantejat el seu significat. Desprès de cursar durant quatre anys aquesta matèria recordo un conjunt de coneixements difusos: circuits elèctrics, les lleis de les palanques, estalvis de fusta i motors, entre d’altres. Un cop l’assignatura va deixar de ser obligatòria no va tornar a aparèixer en el meu horari. Suposo que no havia captat la seva essència, ja que desconeixia que estem envoltats permanentment de la tecnologia.

A casa sempre hem dit: “Ui, nosaltres i les tecnologies... no les portem massa al dia!” Però sense saber-ho, moltes d’elles sí que estaven actualitzades, tan sols se’ns quedaven enrere algunes d’artefactuals. Els ordinadors van arribar tard a casa i mai no han tingut una eficàcia impactant, sovint desesperant. Al mateix temps, sempre n’hi ha hagut un compartit per als quatre membres de la família. Però compartir l’ordinador o no tenir la televisió d’última generació mai han sigut les nostres prioritats de canvi.

Em considero una persona amb un contacte poc habitual amb les noves tecnologies per ser una nadiu digital, tot i que les coses estan canviant. No fa tants anys que seguia consultant les biografies a les enciclopèdies, ja que per a mi eren molt més properes que no pas el google. Ara, aquells vint i pico toms estan plens de pols i l’ordinador es passa moltes hores al dia connectat a internet.

Potser m’agafava a les eines més tradicionals sense veure la comoditat de les noves tecnologies, pensant que aquestes representaven la total abolició de les altres, opinió que ara ja no comparteixo. Actualment, em veig obligada a obrir cada dia el meu correu electrònic o el facebook. Si no ho faig (que passa sovint) no m’entero de l’hora en que les meves amigues fan el cafè, les quals es queixen perquè m’han d’acabar trucant. Suposo que tot això són avenços.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada